SANDRA TREHUB  PROFESSORA DE PSICOLOGIA DE LA U. DE TORONTO

“Les mares fan la música que més agrada als infants”

14/04/13 02:00 - Lluís Martínez

QUIM PUIG

1

Avui dia, hi ha infants que tenen un horari d'executiu de multinacional;
i no els deixen jugar

Quan la professora Sandra Trehub (Montreal, 1938) parla dels infants i de la música un s'adona que tot el que sap ho ha experimentat personalment. Trehub ha parlat fa unes setmanes, al Cosmocaixa de Barcelona, sobre la música i els nadons dins el cicle dedicat a la música i el seu impacte sobre el cos i la ment, organitzat per la Fundació Obra Social de La Caixa i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge.

Des de quan els nadons reconeixen les melodies?

Des que neixen. De fet, poden distingir-les abans de néixer. En els últims mesos de l'embaràs, tot i que a l'úter hi ha molt de soroll, les pautes musicals poden arribar al fetus.

Ja tenen gustos musicals?

Sí; si es comproven les preferències auditives, en tenen des que neixen. N'hi ha algunes de molt clares. Es pot saber tocant diferents músiques i mesurant quanta estona l'infant està disposat a sentir-la.

I la guanyadora és...

No pensi ni en Mozart ni en Beethoven. Els agrada la música vocal presentada d'una certa manera...

Com ara?

Com ara les mares cantant al seu fill. Les mares també parlen als infants d'una manera molt musical. Els infants no les entenen, però els encanta. Els infants tenen la sort que les mares fan justament la música que els agrada. I sembla que les mares ho fan de manera intuïtiva.

Em pot aconsellar quina és la millor manera de cantar als fills?

Quan qualsevol mare em demana un consell sobre què ha de fer, sempre contesto: “Tu, com a mare, saps els que has de fer, i has de fer allò amb què et sentis còmoda. No és el que fas, sinó com ho fas.” Si observa com una mare parla o canta al seu nadó, veurà que ho fa d'una manera molt expressiva. Pari esment en l'amor que hi ha a la seva veu. Jo mai li diria a una dona què ha de cantar al seu fill.

Disculpi, i les mares sordes?

Sí. Elles no poden proporcionar aquest llenguatge musical tan especial, però fixi's en la manera que fan llenguatge de signes als seus infants. És una coreografia, una dansa. Fan que la comunicació amb els fills també sigui molt especial.

M'he de preocupar si un nen és indiferent a la música?

Molts infants senten indiferència en relació a moltes coses. En general no és quelcom del que ens hàgim de preocupar. Ara bé, hi ha un nombre molt limitat de persones que no aconsegueixen percebre la melodia. Creixen normalment, però no saben per què altres persones troben música tan interessant. Però això no els afecta gaire l'adquisició del llenguatge.

Com és que la música provoca emocions?

Quan parlem, ho fem per torns. Si parlem tots alhora no ens entenem i ens irritem. A més, és difícil predir què contestarà l'altre. Però si fem música plegats, la fem alhora i això fa que ens sentim bé i connectats.

Durant un temps va estar de moda fer sentir clàssica als nens...

És ridícul. Sap? Hi ha uns psicòlegs que han escrit un llibre molt popular contrari a tot aquest corrent que defensa que només hi ha una manera correcta de criar un infant i que recomana utilitzar targetes per estimular el seu cervell.

I el llibre s'anomena...

Einstein never used flashcards [‘Einstein mai va utilitzar targetes']. És que les famílies estan sota gran pressió. Se senten obligades a fer el que és adient: han d'estimular els fills, s'han d'assegurar que van a la millor universitat... I, en canvi, no els permeten jugar! Molt d'aprenentatge s'aconsegueix amb el joc.

Vivim en un món competitiu...

Al Canadà, als Estats Units i potser aquí, des de ben petits els infants reben lliçons. No només musicals, sinó de tota mena. De natació, als 4 mesos; de fitness, als 6 mesos... Lliçons, lliçons i més lliçons! En lloc de deixar-los jugar. I després, els pares organitzen el que anomenen “dies de joc”. Els infants tenen un horari d'executiu de multinacional!

Què m'aconsella?

Faci coses amb què se senti còmode. El més important que pot fer per un infant és desenvolupar una relació molt estreta, molt propera a ell. Em preocupa que la gent es prengui la publicitat seriosament i faci escoltar als fills vídeos amb música sintètica i avorrida en comptes de cantar-los.