Moments que es viuen a les sessions Mamacrea


                                            



"En Pau plora.
Una tristesa acaba de despertar-se. No sap per què. Tot just, fa una estona donava voltes, saltava d'un costat a l'altre i ballava. Ara seu a terra. Amb el cap baix.
Potser ha tingut un moment complicat a l'escola, a casa, a la classe...però tampoc ho sap del cert. Només sap que sent..així.
Els altres nens han deixat de ballar també. S'asseuen al seu costat, intentant esbrinar el que passa.
  • És per què trobes a faltar a la mare?
  • És per què vols marxar a casa?
  • És per què potser et fa mal la panxa? Jo quan tinc mal de panxa ploro...
En Pau ho nega tot amb el cap. Intenta dir algunes paraules però no l'acabem d'entendre del tot.
Decideix separar-se del grup, intenta amagar i reprimir les llàgrimes.
Un parell de nens el segueixen, son amics de l'escola també. Volen saber d'on ve aquell sentiment.
En Pau no vol que el vegin plorar.

  • Potser vol estar sol...o acompanyat...una bona opció seria preguntar-li què vol o necessita”- els hi comento.
  • Vols estar sol o acompanyat?- pregunten amb una veu dolça.
En Pau triga uns segons a contestar. I quan ho fa, ho fa en veu baixa.

  • Diu que vol estar acompanyat!- em diu un dels nens emocionats.
  • Doncs ja sabeu....
Els nens l'abracen. Passen dos minuts en silenci. Jo i la resta de nens observem l'escena.
Tot segui en Pau s'aixeca.

  • Poses més música? Vull ballar.
Dit i fet.
La música i la dansa ens ajuden a créixer".


by Mireia

Comentaris