 |
| fotografía Víctor Gimeno |
Vull moure'm amb llibertat
Em dic Mireia i des dels tres anys ballo, m'expresso i valoro la llibertat.
Si jo amb 38 anys necessito experimentar, ser conscient del meu cos,
sentir-me àgil i amb vitalitat... Perquè que creiem que un nadó o un nen no
volen el mateix?
Es parla molt del moviment lliure en un món a on la llibertat s'escola entre
els dits, i a on estem acostumats a conviure en espais petits, encongits i fent
el que se suposa que és correcte fer.
Moure's en llibertat no és que sigui una disciplina corporal, ni una moda.
Moure's en llibertat és senzillament respecte per un mateix.
Respecte pel procés d'aprenentatge que el nen necessita pel seu creixement
cognitiu i corporal.
La natura del cos és molt sabia. Un nen no comença a desplaçar-se fins que
sent que el seu cos té la confiança absoluta per reptar, gatejar o donar les
primeres passes. L'adult també té un paper important. El paper de crear un
entorn segur en l'espai. De respirar amb confiança, observant des de la
distància i ajudant exclusivament en el moment adequat. És a dir, “estar
sense estar-hi”.
Els nens necessiten arriscar, provar, aixecar-se, caure, sentir com rodolen
per terra, com gira el seu maluc, com canvia el pes d'un peu a l'altre.
Necessiten sentir la força de les cames, l'energia de córrer, sentir
l'acceleració de la seva respiració, el moviment i el silenci. Necessiten
equivocar-se, enfadar-se, frustrar-se. Volen emocionar-se, veure que poden
pujar els esglaons sols o que poden demanar ajuda. Que no estan sols però
que el seu cos és seu, i que el seu moviment els hi pertany.
Amb tots els meus anys d'experiència amb el moviment i amb els nens,
entenc que per un educador o mare/pare sigui fàcil caure en moments de
por i pànic en segons quines situacions. Sempre he cregut que per ensenyar
quelcom a un nen, primer l'adult ha hagut de viure l'experiència i hagut de
processar-la. Moltes vegades volem que els nens gestionin les seves
emocions i ni tan sols nosaltres hem après a gestionar-les.
Als nens no se'ls ha d'ensenyar a moure's perquè en ells tot això ja ve de
sèrie. En tot cas, com adults tenim l'oportunitat d'aprendre d'ells.
Els adults estem acostumats a viure en el món de l'inrevés i sense adonarnos
volem que els nens facin com nosaltres.
Quan els nens volen braços nosaltres volem que siguin ja independents.
I quan són independents volem que estiguin més tranquils als nostres
braços.
Siguem honestos.
Aturem-nos un moment.
Observem als nostres fills.
Gaudim del moment, del seu aprenentatge, de les seves mirades, dels seus
reptes, de les seves caigudes i nous començaments.
Un nen que ha explorat el seu cos i el seu moviment en llibertat serà un
adult segur de si mateix. Que tindrà recursos per gestionar situacions. Que
estimarà al seu cos perquè des de petit l'ha escoltat i l'ha respectat. Serà un
adult autosuficient i alhora conscient que a vegades pot necessitar ajuda.
La millor recepta?
Convidar-te com a mare/pare o educador/a a que et moguis sense
prejudicis, a què exploris, experimentis, provis, dubtis...I si ho pots fer amb
el teu fill, millor encara.
Perquè tindràs als braços al millor mestre.
Tothom vol ser lliure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada